European democracy

Event report

Les principals conclusions que els i les ponents van destacar al llarg de l’acte van ser les següents: • Europa necessita repensar-se i comptar amb noves formes de reflexió i presa de decisions. És el moment de proposar les polítiques que volem que la Unió Europea (UE) entomi. • Par tal d’aconseguir-ho i que la Conferència sigui un èxit, serà imprescindible la participació ciutadana i en especial la de la joventut, així com la dels ens locals. • La opinió compartida per la majoria dels i les ponents és d’alegria i satisfacció de que finalment s’hagi pogut donar inici a la Conferència tot i les dificultats interposades pel fet d’haver hagut d’arribar a un acord entre totes les parts sobre les regles bàsiques de funcionament. En aquest sentit, la durada de la Conferència, que s’ha acordat en dotze mesos, ha estat un aspecte controvertit. Diversos ponents opinaven que la durada és clarament massa curta pels objectius que es volen aconseguir i que aquesta ha estat molt determinada per interessos polítics (eleccions presidencials franceses). D’altra banda, s’argumenta que la Conferència ha de vetllar per que el diàleg no s’eternitzi i es vinculi de manera efectiva en una transformació institucional concreta. En tot cas, els ponents coincidien en que és una gran oportunitat, que s’ha d’aprofitar i evitar de quedar-se encallat en les discussions formals. • Sobre si la Conferència s’ha de centrar en modificar els Tractats de la UE, es van aportar diversos punts de vista, mentre que alguns afirmaven que no s’hauria d’invertir massa temps en la modificació dels Tractats ja que això podria anar en detriment d’extreure propostes concretes de la Conferència, altres recordaven que el Tractat de Lisboa es va debatre en un context previ a la crisi econòmica, climàtica i sanitària. En tot cas, la opinió general és que el més important és que la Conferència proposi una nova manera de decidir les polítiques a nivell europeu. • Es va posar l’accent en que l’objectiu de la Conferència ha de ser, d’una banda, treballar sobre propostes concretes per tal de poder formular un missatge molt clar sobre el futur de la UE i de l’altra, mobilitzar a tots els actors implicats per tal de que les propostes es puguin fer efectives. • La Conferència no tindrà sentit si és un exercici restringit a un cercle tancat d’actors, per tant, com més s’aconsegueixi mobilitzar a la societat civil, els diferents nivells de govern i a la ciutadania en general, més important serà aconseguir un retorn concret. Si no s’articula de manera clara i efectiva el retorn de les conclusions, l’esforç de mobilització pot arribar a ser contraproduent. Hi ha hagut iniciatives prèvies que no han estat gaire efectives i no han aconseguit ser més que un exercici de relacions públiques, és per aquest motiu que cal avançar cap a un mecanisme de participació ciutadana permanent sobre el futur d’Europa. • Comptar amb els municipis com element clau per vehicular la participació ciutadana a la Conferència. A la UE hi ha més de 100.000 municipis que reivindiquen tenir capacitat de decisió sobre els temes que afecten a la ciutadania i no només capacitat d’execució, també els municipis més petits. Hi ha d’haver una co-governança entre tots els nivells, inclosos la ciutadania. Com a precedents trobem el Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia de 2008. Igualment, son nombrosos els municipis que des de fa anys promouen accions per apropar a la ciutadania al procés d’integració europea i per potenciar la seva apropiació, així com per posar de manifest l’impacte que té, en el seu dia a dia, l’aliança teixida entre el món local i la Unió Europea. En aquest sentit, el projecte BELE – Building Europe with Local Entities impulsat pel Parlament Europeu pot significar un impuls a aquesta participació efectiva dels governs locals, juntament amb el paper del Comitè de les Regions i els mecanismes de consulta ciutadana permanents que s’articulin. En definitiva els governs locals poden fer un efecte multiplicador de la Conferència. • També s’ha destacat la importància de la participació de la joventut en el procés: o És un col·lectiu vulnerable i poc representat; te una perspectiva crítica (reivindicacions de justícia climàtica); i la capacitat de repensar tot allò que cal ser repensat; o Les claus des del punt de vista dels joves perquè el procés sigui efectiu són: la transparència, que sigui vinculant i l’equitat en les condicions de participació. RECOMANACIONS PELS GOVERNS LOCALS Així mateix, pel que fa a les recomanacions que els i les ponents van dirigir als governs locals per tal de reforçar la seva participació en el procés de construcció europea: • Es va recordar que la UE té tres dimensions: l’europea, dels estats i la regional - local i per tant és imprescindible que la UE funcioni i treballi activament en les tres dimensions. Per aconseguir-ho, els i les representants electes locals s’han d’implicar en els processos europeus per donar la seva veu i apropar-los a la ciutadania. No hi ha cap espai més adequat que el local per fomentar el diàleg ciutadà. Es fa una crida a que el món local fomenti la participació dels seus conciutadans. • Un altre aspecte clau és que els governs locals s’organitzin i trobin la manera de tenir accés a la informació rellevant a nivell europeu pels seus reptes locals (digitalització, mobilitat, desigualtats socials etc.). Alhora, aquestes qüestions són eminentment locals i és imprescindible per la UE tenir present el posicionament dels governs locals. • Un clar exemple d’aquesta necessitat és la Plataforma de la Conferència. Ja s’han registrat diverses contribucions però es destaca que només un 10% dels participants de la Plataforma s’ha enregistrat i que hi ha un important dèficit de representació femenina (només una quarta part) i de joventut (menys d’una tercera part). La plataforma per si mateixa no serà suficient per generar una conversa diversa i que reflecteixi la diversitat d’Europa, per tant caldrà promocionar-la a través d’entitats de la societat civil i dels mateixos municipis que poden fomentar aquesta diversitat.